dijous, 29 de març del 2012

Catalunya està crispada

Retallades en serveis i sous, pressió fiscal, atur elevat, dèficit públic, dèficit en infraestructures, ajuts al mercat financer, pobresa... és l'anomenada crisi del deute. És evident que a Catalunya ho estem pagant més del compte si ho comparem amb la resta de l'estat espanyol, on a més a més no només no s'han abaixat sous de funcionaris si no que s'inauguren hospitals entre d'altres moltes coses que fins i tot semblen una provocació.

A Catalunya hi ha crispació, sí, i per això hi ha tanta tensió un dia de vaga general, a banda dels possibles grups anti-sistema de guerrilla urbana que aprofiten per a rebentar-ho tot. Tant és la imatge que es doni. Aquesta és la situació que tenim al nostre país, on ja hi ha gent que comença a passar gana. És per això, a banda d'altres coses, que Catalunya demana un estat propi. És per això que tenim pressa!

dijous, 8 de març del 2012

La immersió

Avui el TSJ ha dictaminat, en castellà es clar, sobre el recurs que va presentar la Generalitat a la sentència del Constitucional sobre la immersió lingüística a Catalunya. Mal dia per la nostra llengua. Aquesta batalla contra el català ve de finals de la dècada dels 80 i sempre ha anat existint un germen que ha perdurat en el temps, lluitant contra tot i contra tothom fins arribar a fer mal, que és el que volien. A més a més, ara es veuen forts.  Jo crec que la nostra força rau en la mateixa llengua i fent-la servir molt és la única manera que podrem mantenir-la en el temps. En cas contrari, ja s'ha vist el què. Això per a ells, malauradament per a nosaltres, només ha fet que començar. Hem de ser forts.

diumenge, 4 de març del 2012

El SÍ del President

El si però no, però si, no fos cas... au va, avui si, això ara no toca... En fi, avui el President Pujol ha dit finalment que ell votaria SI a la independència de Catalunya, però només ara que les coses estan com estan, si no, no, no fos cas.  En tot cas cal agrair-li la sinceritat i la declaració d'intencions.  Espanya ja té sobre la taula la posició gairebé oficial d'un President de la Generalitat. Ara a veure la reacció de l'estat. Com sempre m'inmagino que serà lenta i sense cap reacció oficial. Comencem a caminar, ara si!