Avui he anat a llençar el meu estimat ordinador. El primer que vaig tenir. Em feia molta pena però es clar, era tan i tan vellet que havia arribat l'hora final. Era dels primers péntiums que van sortir deu de fer uns 20 anys. El mantenia com a màquina d'escriure i fins i tot amb l'autocad per dibuixar.
Doncs quan he arribat a la deixalleria amb l'ordinador ben net, els cables endreçats i tot ben posat, l'home de la deixalleria me l'ha pres de les mans tot dient-me "...deme!" i l'ha llençat tot d'una a un contenidor.
M'he quedat glaçat. Tant que de dintre meu no ha sortit aquella reacció tan natural de "HOMBRE... QUÉ HACE!..." i que la meva impotència em feia recriminar-li. Però menys mal que no he dit res perquè de fet era per a llençar i no pas per fer bonic. Ja ho ha fet bé.
L'he mirat, allà tort, i ens hem dit adéu. Adéu company!
