Ens retroalimentem, ens mirem el melic, ens discutim, lluïm de ser plurals i que per això som tan complicats, som ploramiques de mena, aplaudim a qui fa o diu i l'idolatrem, intentem monocoloritzar en temes molt genèrics... i tant més.
Com no ens posem les piles la ciutadania i sortim al carrer a demanar, pacíficament és clar, allò que de debò volem, si és que de debò ho volem, no farem pas res. És l'hora del poble. Cal sortir al carrer! Si sortim massivament un cop al mes, tot el país a cada poble o ciutat, ens farem notar, i molt, i es veurà que és el poble als ulls del món qui realment vol la llibertat, no un senyor que fa de pal de paller i que el prenen per sonat.
És molt fàcil: sortim pacíficament a demanar la llibertat del nostre poble. Però a tot el país. Ara ja hem de ser tres milions al carrer, i no cal que sigui en un sol lloc, a Barcelona, no. Arreu!
