1a Reflexió
La manifestació del
passat dia 12 d’octubre de 2013, convocada pel PP i per Ciutadans –Ciudadanos
sota el lema “Som Catalunya Somos España” i a la qual hi van assistir unes 3000
persones com a molt, per cert vingudes moltes de fora de Catalunya en autocars,
la van formar part persones que com els partits que els convocaven, estan
totalment en contra de la consulta. Per tant cal posar en dubte el seu tarannà
democràtic. És a dir democràcia =0. Per cert, també en aquesta convocatòria hi
eren Plataforma per Catalunya i Falange de las Jons amb total indiferència per
part dels convocants. Ah, i el Sindicato Unificado de la Policia per a fer “bulto”
2a Reflexió
Aquest PP de
Catalunya i Ciutadans, que no han condemnat mai el feixisme, l’altre dia s’ho
van fer venir bé per provocar una “bronca” al Parlament de Catalunya i
abandonar l’hemicicle front a una proposta del grup Convergència i Unió per
condemnar-lo.
3a Reflexió
Un PP que quan el
Diputat Jaume Bosch d’ERC demana només uns segons de silenci per respecte
al 73è aniversari de l’afusellament del
President Companys, criden “Viva España”.
Va a dir però que la resta es manté en
silenci.
4a Reflexió
Última i crec que
la més important. Jo crec que els anomenats ara “unionistes” i els
independentistes ens hem de fer amics. Si, ja ho som perquè convivim junts però a més a més, independentment dels ideals que
cadascú pugui tenir legítimament i que els defensi, tots estem en el mateix
vaixell. Així, si finalment es fa una consulta, cosa que veig molt complicada
per la posició només del govern espanyol i de tot el seu seguit de condicionals,
i surt el NO, les conseqüències per les que el govern espanyol ens faria passar
a TOTS els catalans serien terribles. Els toca als unionistes lluitar perquè
això no sigui així.
Si pel contrari,
sortís el SI, tots som al mateix vaixell i hem de remar junts pel bé nostre,
però també pel dels nostres fills, tots els nostres fills. Es tracta d’un
respecte escrupolós pel legítim exercici de la democràcia, i en acabat, tot a
treballar pel mateix. Ens tocarà a tots aixecar un país nou. Sigui el que
sigui, i en funció de la resposta, el primer que caldrà serà respectar la opció
guanyadora i posar-se a treballar plegats. Molt important!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada